Alforges de Sils: Volta a l'Alt empordà 1 (La crònica)

Han sigut 3 dies magnífics. Excepte en poblacions com Roses o Cadaqués la ruta és solitària i tranquil·la. Els paratges són molt canviants, podríem dir que l'Alt Empordà té de tot.
És una ruta que no està marcada sobre el terreny, cal anar seguint un track i es recomanable portar mapes per anar consultant.

Dia 1: Sortim tard de Llançà ( a quarts de 12) desprès d'enllestir tots els preparatius. Enfilem un petit tall per carretera i tot seguit agafem el GR11 que segueix la riera pedregosa i comença a enfilar cap a la deixalleria. La pista és ampla i de bon fer, però va pujant constantment fins a portarnos al Coll de les Portes, en direcció a l'ermita de Sant Silvestre. Quan ataquem les darreres rampes mirem enrera i veiem el mar per darrer cop, abans no ens endinsem a la plana ampurdanesa. En el coll de les portes iniciem un ràpid descens fins que ja veiem als nostres peus la ermita abans esmentada. És un lloc molt solitari i amb un cert encant. Anem a visitar la ermita per tornar a desfer posteriorment el camí.
A partir d'aquí iniciem una forta pujada i planegem, per finalment tornar a pujar al Coll de la Serra, on veurem ja el proper nucli de Vilamaniscle. Deixem doncs enrera una solitària vall.
De Vilamaniscle enllacem per carretera (sense trànsit) amb el pintoresc poble de Rabós, envoltats de conreus de vinyes. Cal enfilar-se al antic nucli de Rabós i sortir per la part més enlairada, on agafem una pista de terra que va al coll del Fornell. La pista és pedregosa i ens torna a portar suaument entre vinyes, oliveres, barraques de pedra seca i sol·litud, molta sol·litud. En un segon pla, al fons, els pirineus ens van acompanyant. Encara no són aquella carena alpina, però la seva presència es deixa notar.
Arribem al poble d'Espolla i cerquem un trencant asfaltat que ens porta a Vilartoli, conjunt de cases on arranca una pista de terra i pedra.
Aquesta pista ampla, assoleiada, ens porta a través d'una zona semi-desèrtica (zona militar) en constant pujada. La calor es fa sentir tot i que estem a mitjans d'octubre. Les llargues rectes en pujada es succeixen, amb l'espectacular castell de requesens al fons enlairat en un turó, fins que finalment arribem a una cruilla que ens porta en baixada, amb moltísima pedra solta, fins al poble de Cantallops, poblet envoltat de menhirs i dòlmens i als peus dels pirineus.
Agafem la carretera asfaltada que ens porta en una agradable baixada 'revoltada' fins a la sempre caótica i desagradable zona comercial de la Jonquera. Ja en sap greu però és difícil sentir-se agust envoltat de camions, trànsit, botigues de licors i demés comerços. Tanta concentració en tant poc lloc no és fàcil de digerir.
Seguim per asfalt pujant al poble de l'Agullana. La pujada més dura comença dins de la població per sortir pel punt més enlairat, al costat dels dipòsits. Seguim per pista pujant fins assolir el pas per l'anomenat Veinat d'Amunt (masies disperses). Estem envoltats de bosc, un altre contrast amb el paisatge que hem tingut la major part de la jornada. De tant en tant veiem el llunyà coll de les portes, d'on hem sortit al matí. La pista comença a davallar. La baixada és llarga i divertida, per pista molt ample. Al final arribem a Darnius. Un altre poblet amb encant. Anem per pista asfaltada en direcció a la presa de boadella, on fem la foto de rigor. El sol ja està baix, ens llencem carretera avall ràpidament amb moltes ganes de deixar la bicicleta per avui. Arribem finalment al poble de Boadella d'Empordà. Municipi envoltat per boscos on predomina el pi.
La estapa s'ha fet llarga, tampoc estem acostumants a dur alforges. Pernoctació a Can Trasto (molt recomanable). Descansem confortablement, demà ens espera una etapa molt llarga.
Podem dir que en la ruta, excepte en els pobles, no hem trobat a ningú. Gaudim de la llibertat de dur-ho tot a sobre i saber que tenim 3 dies per endavant, 3 dies per desconectar dels problemes quotidians, per carregar piles i per gaudir de grans paratges.