Alforges de Sils: Volta a l'Alt Empordà i 3 (La crónica)

M'aixeco amb una mica de temor pensant en el que queda. La etapa no és llarga però té bàsicament 3 obstacles en forma de pujada. Com no acostumo a fer esport regularment em fa por que 3 dies seguits passin factura.
Comencem doncs reservant i de forma tranquila enfilant el passeig de Roses, amb una mar molt plana. Anem contornejant la costa enllaçant barris (Canyelles, Almadraba) , alguns amb rampes però al ser asfaltades es poden suportar.
Al final de les urbanitzacions trobem un indicador 'Camí de Ronda'. És una pista de terra ampla que ens porta fins a una zona d'aparcament a la Punta Falconera. Aquesta pista és un un balcó cap al mar, on podem veure tot el golf de Roses. Arribats a aquest aparcament en d'atacar la primera pujada que es fa relativament bé. Desprès d'un seguit de giravolts arribem a la carretera asfaltada que porta a la cala Montjoi. Hi arribem desseguida enllaçant revolts en forta baixada.
A partir de la cala tornem a transitar per pista i pugem lleugerament per anar a sortir a un collet i començar novament la baixada cap a la zona de la cala Pelosa, amb l'impressionant cap Norfeu visible i omnipresent.
De la Pelosa comencem a pujar fins al coll del cap Norfeu i continuem la pujada fins a prop d'una bifucació amb barrera. D'aquí ja veiem la forta pujada que ens espera a l'altre banda de la muntanya, i la salvatge cala jóncols. Comencem a baixar per la pista fins que en una nova bifurcació, també amb barrera, comencem la llarga pujada. Ja fa calor, l'aire no corre i els més de 2 kms de pujada es fan llargs. Les vistes valen la pena i sorprèn que ja arrivant a dalt, trobem una font que raja, una autèntica benedicció en aquestes contrades, la font de la Regullosa.
Planegem una mica fins que veiem la zona desèrtica del cap de creus i les cases blanques de Cadaqués. Un cop passades unes petites construccions habitades, comença una baixada incòmode. La pista està plena de pedres i lloses, que la fan esgotadora. Els revolts tancats es succeixen un rere l'altre, fins que arribem a nivell de mar i entrem a la fotogènica població.
El calor apreta de valent. Ens refem bebent líquid i menjant alguna cosa. Ja hem superat 2 dels 3 obstacles del dia. Finalment queda el més dur, la carretera de les aigues. Es tracta d'una pista que va pel costat de la riera, a l'altre costat de la carretera, i ens puja d'arran de mar fins a La Perafita, a 300 mts d'alçada. La pista és seca i la zona és com un forn, i de tant en tant trobem rampes curtes i fortes, com si fossin graons, que ens fan suar de valent. Mig pedalant mig caminant superem aquesta pujada fins situarnos a la rotonda de La Perafita. Sense aigua, a partir d'aquí iniciem un relaxant descens de 8 kms per carretera, sense apenes pedalar, amb un espectacular paisatge. Veient ara sí, propera la finalització de la ruta, em passen pel cap els indrets maravellosos que hem vist, enrera queda el cansament i la preocupació que tenia per aquesta darrera etapa.
Arribem al Port de la Selva, i per no passar per la carretera tornem pel camí de ronda, tot i saber que trobarem escales i rampes trenca-cames. Els darrers kilómetres pel camí, al costat del mar , són molt gratificants. Decidim fer un bany en les fredes aigues i aquesta sensació serà una de les que recordi d'aquest viatge, el bany refrescant en les transparents aigues d'una caleta perduda.
Els darrers kms ens guarden una petita sorpresa, i és que el camí de ronda acaba en una platja i per sortir d'allà hem de pujar per una estreta escala més de 60 graons. Carregat amb la bicicleta i les alforges, i amb el cansament acumulat, torno a quedar exhaust.
Finalment i després de rodar 2 o 3 kms per carretera arribem al punt de sortida.